2011/07/27

RESPUESTA AL ARTICULO DE OPINION " LA DICTADURA DEL FUNCIONARIADO " DE M. MARTIN FERRAND.

Nosé qui escriu la carta, nosé qui és el Sr. Martín Ferrand, però crec que s'ha de llegir. Vagos, maleducats, antipàtics, sabelotodo i desagradables n'hi ha a tot arreu, així que deixem de demonitzar d'una vegada als funcionaris.


A continuació podeu llegir una carta en resposta a un article aparegut en algún diari.

 

Sr. Martín Ferrand son muchos ya los comentarios despectivos y miserables que se están lanzando contra los funcionarios, esa casta, como usted los llama de la que yo formo parte.
Pero es precisamente su artículo de opinión, por venir de quien viene, todo un profesional del periodismo, al que yo, sinceramente creía, objetivo y sensato, el que me ha encendido sobremanera y no quiero pasar por alto mi oportunidad de respuesta porque no ha podido ser más subjetivo, más insensato y sobre todo, más erróneo en sus planteamientos contra nuestra "casta".
En primer lugar, ni yo ni ninguno de los muchos compañeros a los que trato nos sentimos ni tenemos porqué sentirnos servidores de nadie, y mucho menos queremos ser servidos.
Le aclaro que en mi declaración a Hacienda no consta que sea servidora de nadie, sino una empleada por cuenta ajena; en este caso, mi empresa es la Junta de Andalucía, a la que accedí por cierto tras unas duras oposiciones y que tras, 25 años de servicio como Administrativa (es decir 8 trienios), teniendo un complemento de exclusividad que me obliga a trabajar, como mínimo, 110 horas más al año que al personal que no lo tiene y gestionando un Negociado, cobro 1.500 EUR, de los cuales usted se cree muy dueño de rebajar un 20%.
Comenta que por la crisis es el funcionariado el que tiene que ver disminuidos sus ingresos, ¿por qué?, ¿es que en épocas de "vacas gordas" el Gobierno hace conmigo reparto de beneficios?
¿Está usted quizás dispuesto a darme algo de sus ingresos cuando éstos sobrepasen lo que habitualmente cobra?
¿Está dispuesto acaso a hacerlo algún profesional "libre" de este país?
Le pongo un ejemplo muy concreto.
Un vecino de mi bloque, trabajador de la construcción, tan discreto en ingresos como yo hasta el "boom" urbanístico, ha podido invertir y comprar 2 pisos más en Sevilla capital.
Es cierto, ahora está en paro y yo y toda mi casta hemos contribuido a que pueda cobrar el subsidio de desempleo, porcentaje que pagamos todos los meses aunque a nosotros no nos haga falta, pues jamás lo cobraremos.
Además, usted pretende rebajar mi sueldo un 20% para "repartir" con él  y muchos como él que ahora no les va bien.
¿Hablaría usted para que me cediera uno de sus pisos  y así dejar la hipoteca del único pisito que poseo y que me está quitando el sueño?
Los dos creemos que él no estaría dispuesto, ¿verdad?.
Pues yo tampoco a darle un 20% de mi sueldo.
Habla también de que pretendemos vivir sin la incertidumbre que acompaña a otros ciudadanos.
Pues sí, Sr. Martín, de eso se trata, aspirar a ser funcionarios es aspirar a poco materialmente en la vida, nunca seremos ricos, pero aspiramos a la estabilidad en el empleo, recurso al que puede aspirar cualquier persona, usted también, aprobando unas oposiciones.
Por tanto, si yo he aspirado a "ganar poco y vivir tranquila" es un derecho adquirido y no, no me he adueñado de nada ni considero mi puesto hereditario.
Mis hijos se lo tendrán que currar y posiblemente más que los suyos, por venir de una familia más humilde o sencilla como quiera llamarlo.
Y es en este punto donde más me enciendo, ¿con qué derecho se cree para proclamar a los cuatro vientos que mis dos hijos (estoy separada) tengan que vivir con un 20% menos de lo que viven?
Ah!..,  y yo declaro hasta el último céntimo que gano (y todos sabemos que eso no es así en todas las profesiones, pues hay mucha "economía sumergida").
Por lo tanto no intente "calentarle" el ánimo a nadie con el hecho de que son los ciudadanos quienes con sus impuestos me retribuyen, nosotros también contribuimos y mucho a las arcas del Estado.
Y una cosa más, considero el trabajo de esta casta mucho más importante para el país que el de su profesión, por ejemplo.
Si no escribe un día un artículo no pasa absolutamente nada, pero si mis compañeros de la Sanidad , la Enseñanza , los Cuerpos de Seguridad... no acudieran a su trabajo... ¿qué ocurriría?
En fin, Sr. Martín piense más lo que escribe antes de hacerlo.
Yo lo suscribo por entero, y, en lo que se refiere a la Sanidad , diré (y hace mucho que quiero decirlo): Llame Ud. a un fontanero, o a un electricista, por ejemplo,  un 24 o un 31 de Diciembre a las 04 horas de la madrugada (y relato dos casos auténticos ocurridos con esos dos profesionales).- ¿Cree que acudirá alguno a su domicilio?
- ¿Cuanto cree que le cobrará?
- ¿Le hará factura o le tendrá que pagar en cash? además de tener que darle las gracias, aunque al día siguiente fallen las reparaciones. Yo se lo digo: - Después de llamar a los de la Compañía de Seguros de su domicilio, no irá nadie.
Al día siguiente, tampoco. El primer día laborable se presentará uno que le facilitara el portero de su finca.
- Le dirá que, si quiere que repare la avería, le tiene que pagar en mano (creo que a eso se le llama dinero negro).
- Estarán en su casa: uno 7 minutos y el otro 14 minutos- Le cobrarán: uno 80 EUR por 7 minutos y otro 93 EURuritos por 14 minutos.
¡¡¡ No está mal !!!
(Por cierto al electricista se le tuvieron hasta que prestar las herramientas)
Ahora le diré que pasaría si Ud. (o el electricista o el fontanero de la historia) un 24 o un 31 de Diciembre a las 04 horas de la madrugada se diera una fenomenal torta con su coche (Dios no quiera) después de venir de una fiesta de esas a las que sólo pueden ir los que tienen sus ingresos (aunque, la verdad, ustedes siempre suelen ir de gorra a esos saraos, cosa que no nos ocurre a ningún funcionario:
- Acudirán la policía y los Servicios de Emergencia (todos ellos funcionarios que tienen la suerte de trabajar ese día).
- Le llevarán a las urgencias de un Hospital Público (donde se le admitirá aunque Ud. no tenga cartilla de la  Seg. Social.
- Le atenderán celadores, administrativ@s, auxiliares de enfermería, enfermer@s, divers@s técnic@s, médic@s, etc... (todos ellos funcionarios que también tienen la suerte de trabajar ese día).
- Pongamos que sufre un traumatismo craneo-encefálico (repito: Dios no quiera).
Se le llevará a un quirófano ya preparado y bien limpio (también entran en esta función l@s limpiador@s que también tienen la suerte de trabajar ese día).
- Se le intervendrá durante varias horas esa misma noche (no el día siguiente o el otro).
¿Sabe cuanto cobrará por hora el que más cobrará (en este caso los médicos y neurocirujanos)?  - Alrededor de 15 Euros netos.
El resto se lo lleva Hacienda (aquí no vale lo del dinero negro) Imagínese lo que cobrarán los demás... ¿Sabe qué ocurrirá si la operación no es de su agrado? Ud. (o el electricista o el fontanero de la historia) nos demandará.
Iremos todos a los Tribunales y tendremos muchos problemas.
¿Sabe qué ocurre si uno de sus artículos, o la reparación, no es de nuestro agrado?
¡¡¡ NADA !!! Entonces, Sr. Martín Ferrand, ¿sigue opinando que se nos debe bajar un 20 % nuestras retribuciones? Si es así, a Ud., y a los que piensan como Ud., sólo tengo que decirles:¡¡¡ Váyanse a hacer puñetas !!!

2011/07/26

Parlant de l'ambulatori

Torno a escriure perquè tot i que l'anterior govern hagi deixat un gran deute, no em puc callar algunes qüestions.

Escoltant el ple extraordinria del passat dimecres 20 de juliol m'agradaria fer algunes reflexions al respecte:

- Convocar un Ple extraodinari a les 12 del migdia és intentar evitar l'assitència dels regidors.

- El ple és innecesari a data de dia 20, es va demanar extraordinari i es va trucar a l'Alcalde només entrar la moció, per poder debatre i treure una força unitària abans que es produís el tancament. Dir que es un gast innecesari i que l'oposició només vol cobrar és una barbaritat. Ja van dir que renunciàven a les dietes d'aquell Ple.

- "Racionalitzar, estalviar i seguir amb el mateix sevei", en aquest cas, és mentida. Tenir un metge per tota la comarca, no és seguir amb la mateixa qualitat de servei.

- Amb una cosa estic d'acod, no és responsabilitat directa de l'Ajuntament, però no per això, hem de deixar de fer front comú per reclamar els serveis que els sitgetants i sitgetanes es mareixen. L'actual govern municipal ha votat en contra de reclamar que el CAP de Sitges segueixi obert per la nit, així com el manteniment del consultori de Garraf.

- Tancar el servei d'urgències nocturn de l'ambulatori els mesos de juliol i agost és animalada i una falta de visió enorme. Si s'ha de tancar potser que ho fem en altres mesos de l'any i no cuant Sitges té el nivell de població més alt de tot l'any. Com diu l'Oscar Ortiz no reduirem el nombre de bombers a l'estiu perquè toca retallar, una mica de criteri.


 Aquí queda.

2006/02/16

SEMPRE EL MATEIX DICURS

Siusplau llegiu el següent document:

Ara poseu-li data.....


La gran majoria de les persones (per no dir la totalitat), diríeu que aquest pamflet deu haver estat redactat en qualsevol moment del procés de negociació per a poder aprovar l’Estatut de Catalunya. Es veritat, però el que sorprèn més, és que aquest document carregat de demagògia i barbaritats està datat al 1932, mentre es negociava un Estatut de Catalunya, l’Estatut de Núria, durant la II República.

Aquesta és la prova de que la dreta espanyola més cavernícola i reaccionària mai canvia, com també demostra que l’únic afany que té aquesta gent, és el de recuperar el poder sigui com sigui.

És molt trist i fa enrabiar molt que s’estiguin utilitzant els mateixos arguments en ple segle XXI que en el segle passat, uns arguments que empraven aquells que volien crispar tot l’Estat, perquè no els agradava el que democràticament el poble havia decidit.

També cal recordar i no oblidar, que aquesta crispació sumada a altres factors, van desencadenar amb una guerra civil, una guerra en la que hi va perdre tothom, encara que el bàndol més militaritzat recuperés el control de l’Estat antidemocràticament.

Tot això em fa pensar que l’actual Partit Popular recorre a les tàctiques polítiques d’un altre segle, tàctiques pensades en els interessos personals i partidistes i que van degenerar en uns fets molt tràgics de la nostra història. L’utilitzar els comportaments polítics de la dreta més feixista de principis del passat segle, només posa en evidència d’on prové aquesta gent i quina és la cultura democràtica de la qual descendeixen.

Només espero i tinc una clara convicció de que tots aquests intents de crispació i de calentar la situació política que acaba degenerant en crispació de la convivència entre les persones, quedi com una simple anècdota d’un partit de DRETES que va enganyar a tot l’Estat Espanyol per a recuperar un poder que mai van acceptar que havia perdut.

2006/01/30

M'ha arribat un MEME

En primer lloc m-agradaria saber quina es la definició de meme, encara que no se el seu significat suposo el que s´ha de fer. En aquesta ocasió el meme m´arrivat per part de l´Oriol Vaquer. Em demana que expliqui 5 habits extranys que tingui, és a dir maníes.

Doncs cap alla que vaig:

1, Sóc adicte als minijuegos, cada dia em passo per aquesta web per a veure els nous jocs que i pengen. Si n´hi ha algún que m´agrada m´hi puc passar estones llargues.

2, A casa sempre he de seure a la mateixa cadira a l´hora d´anar a dinar o a sopar, sinó és com si el menjar em sentés malament.

3, Desde ja fa un temps m´he de posar a domir amb la tele encesa, encara que programada per a que s´apagui al cap de mitja horeta. No sé posarme a dormir en silenci.

4, Sóc molt vago per a fer coses, però com m´entri al cap qualsevol cosa per tonteria que sigui, no paro fins a realitzarla o aconseguirla.

5, Aquesta és la última manía que tinc i va relacionada amb el món blogaire. Desde que m´he començat a ficar en aquest món, em puc passar un tou d´hores navegant de blog en blog i de bitacora en bitacora.

Bueno aqui deixo les meves maníes així m-aneu coneixent una mica més. per el que he entés, el que de fer ara és liar a 5 persones més per a seguir a,mb aquest meme, elsa fortunats són..........


Jona de LH
Sergio Garcia
Xesco Gomar
Ferran Asencio
Paco Aranda

PD: si falten signes de puntuació al text, és pq el teclat fa el burro, no es que el burro sigui jo, encara que una mica també.


Salut i socialisme

2006/01/23

Sembla que l'Estatut està aprop

Avui més que mai sembla que s'estàn a punt de tencar les nogociacions sobre l'Estatut a Madrid. José Luis Rodríguez Zapatero (ZP), s'ha reunit aquest matí amb Mas i Duran i Lledia per a ratificar l'acord al que van arribar ahir, però encara falta l'últim obstacle, ERC, que encara no se sap quan es reunirà amb ZP.

Espero i confio com he fet des del primer dia en que es va començar a parlar de l'Estatut, que aquest tirarà endevant i s'aprovarà a Madrid igual que es va fer a Barcelona. Totes les discusions i enrenous que hi ha hagut durant aquest temps de reunions i converses a porta tencada, crec que són la barreja dels interesos de tots els partits polítics que han estat en aquesta negociació. Cada formació té les seves pròpies maneres de veure l'Estatut i evidentment ha de jugar les seves cartes dins d'unes discussions on tothom diu que el que surti d'aquestes serà el millor per a Catalunya.

Partint d'aquesta base crec que tots els titulars que s'han anat publicant durant aquest procés seríen productes normals de les discussions sobre el text que s'està tractant, però, en aquest cas i gràcies a l'alarmisme del PP, han estat fets trascendentals i tràgics per al futur d'Espanya. Com desgraciadament va essent normal en la vida política espanyola, la dreta més reaccionària, cavernícola i demagoga aprofita qualsevol ocassió, encara que no hi hagi raóns, per a traspassar al carrer la ràbia que els crema a les venes des del 14 de març, dia que van perdre les eleccions, i per tant el poder sobre l'Estat.

Des d'aquell dia en el que aparentment van digerir la derrota, no han parat d'anar sistematicament en contra de tot i de tots els partits democràtics que ténen representació al parlament català i a l'espanyol. És un no rere l'altre amb l'única idea de desgastar al govern que més està fent per l'equiparació de drets i deures dels ciutadans d'aquest estat.

Des d'aquí posar de manifest que els catalans no volem trencar Espanya, tampoc volem quedar-nos els diners de Múrcia, Extremadura, Madrid, etc... Només volem uns serveis i infraestructures minimament dignes. Serveis i infraestructures que ara mateix estàn molt per sota dels que tenen les comunitats que no aporten ni mol menys el que s'aporta des d'aquí. Jo no tinc cap problema en ajudar i col·laborar, però per això jo no em vull quedar amb menys tampoc.

El que més ràbia i impotència em dona, és sentir al partit popular; que si es vol canviar la constitució encovertament, primer, després que si ens volem quedar tots els diners per a fer una Espanya dividada en dos, catalans i els demés i ara per últim dir que aquest Estatut trenca Espanya i la Constitució. Una Constitució que està com està, no gràcies a ells precisament, no cal oblidar que el seu president d'honor, Jose María Aznar demanava l'abstenció en el referèndum de la mateixa. Com a última reflexió m'agradaria deixar clar que els únics que estàn enfrontant Espanya i creant un clima de tensió permanent són els del PP, creant un anticatalanisme sistemàtic només per interesos polítics i sense tenir en compte la repercusió totalment pésima que comporta per a la convivència de TOTS els ciutadans d'Espanya, paraula de la que s'en omplen la boca.

Una forta abraçada socialista i només dir que volem l'Estatut ara! I volem aquest Estatut!

2006/01/20

Un blog on intercanviar pensaments

Hola a totes i tots els bloggers. Aqui comença el meu camí per aquest món que últimament m'està interesant bastant. La veritat es que l'he creat perque desde fa un temps vaig repassant els blogs dels companys de la Joventut Socialista de Catalunya i m'han fet enveja i a la vegada m'han entrat ganes de tenir un lloc propi per a poder expresar-me i escriure publicament sobre els sentiments quem produeixen les experiències de la vida cuotidiana.
Però tampoc us vull enganyar, aquest blog també l'he creat per contribuir a la blogsfera Socialista ja que crec que en els temps que corren es necesari extendre el nostre missatge per a tot arreu i que millor que per internet. La veritat es que la dreta més reaccionaria d'aquest país està molt ben organitzada en aquest mundillu i per aixó amb més raó nosaltres els socialistes em de crear una sèria de vincles a traves de la red que serveixi per a informar i donar veu de les notres propostes polítiques i els nostres pensaments sobre els fets que vagin succeïnt.
Per a ser el primer em sembla que ja m'he allargat prou, espero que aquest sigui un forum on els progressites d'aquest pais puguin dir la seva sempre que vulguin.
Salut i Socialisme