Sembla que l'Estatut està aprop

Avui més que mai sembla que s'estàn a punt de tencar les nogociacions sobre l'Estatut a Madrid. José Luis Rodríguez Zapatero (ZP), s'ha reunit aquest matí amb Mas i Duran i Lledia per a ratificar l'acord al que van arribar ahir, però encara falta l'últim obstacle, ERC, que encara no se sap quan es reunirà amb ZP.

Espero i confio com he fet des del primer dia en que es va començar a parlar de l'Estatut, que aquest tirarà endevant i s'aprovarà a Madrid igual que es va fer a Barcelona. Totes les discusions i enrenous que hi ha hagut durant aquest temps de reunions i converses a porta tencada, crec que són la barreja dels interesos de tots els partits polítics que han estat en aquesta negociació. Cada formació té les seves pròpies maneres de veure l'Estatut i evidentment ha de jugar les seves cartes dins d'unes discussions on tothom diu que el que surti d'aquestes serà el millor per a Catalunya.

Partint d'aquesta base crec que tots els titulars que s'han anat publicant durant aquest procés seríen productes normals de les discussions sobre el text que s'està tractant, però, en aquest cas i gràcies a l'alarmisme del PP, han estat fets trascendentals i tràgics per al futur d'Espanya. Com desgraciadament va essent normal en la vida política espanyola, la dreta més reaccionària, cavernícola i demagoga aprofita qualsevol ocassió, encara que no hi hagi raóns, per a traspassar al carrer la ràbia que els crema a les venes des del 14 de març, dia que van perdre les eleccions, i per tant el poder sobre l'Estat.

Des d'aquell dia en el que aparentment van digerir la derrota, no han parat d'anar sistematicament en contra de tot i de tots els partits democràtics que ténen representació al parlament català i a l'espanyol. És un no rere l'altre amb l'única idea de desgastar al govern que més està fent per l'equiparació de drets i deures dels ciutadans d'aquest estat.

Des d'aquí posar de manifest que els catalans no volem trencar Espanya, tampoc volem quedar-nos els diners de Múrcia, Extremadura, Madrid, etc... Només volem uns serveis i infraestructures minimament dignes. Serveis i infraestructures que ara mateix estàn molt per sota dels que tenen les comunitats que no aporten ni mol menys el que s'aporta des d'aquí. Jo no tinc cap problema en ajudar i col·laborar, però per això jo no em vull quedar amb menys tampoc.

El que més ràbia i impotència em dona, és sentir al partit popular; que si es vol canviar la constitució encovertament, primer, després que si ens volem quedar tots els diners per a fer una Espanya dividada en dos, catalans i els demés i ara per últim dir que aquest Estatut trenca Espanya i la Constitució. Una Constitució que està com està, no gràcies a ells precisament, no cal oblidar que el seu president d'honor, Jose María Aznar demanava l'abstenció en el referèndum de la mateixa. Com a última reflexió m'agradaria deixar clar que els únics que estàn enfrontant Espanya i creant un clima de tensió permanent són els del PP, creant un anticatalanisme sistemàtic només per interesos polítics i sense tenir en compte la repercusió totalment pésima que comporta per a la convivència de TOTS els ciutadans d'Espanya, paraula de la que s'en omplen la boca.

Una forta abraçada socialista i només dir que volem l'Estatut ara! I volem aquest Estatut!